OINK!OINK!OINK!OINK!OINK!OINK! —No! —m’incorporo de sobte. Uf, només era un malson. Tranquil·la, Mariona, tranquil·la. Segueixes sent humana. Ets al llit, veus? Merda, ja no puc desconnectar de la feina ni quan dormo.—Eh? Iona? Què passa, estàs be? —Sí, res. He tingut un malson. Torna’t a dormir, Narcís. —Ahà… M’aixeco i, sense obrir el llum de laContinua llegint “RELAT #1: MIRALLS (QUI JUGA AMB EL FOC DELS DÉUS ES CREMA)”
